Elijah Wood: “M’he enamorat del tot de Barcelona”

La producció catalana ‘Grand Piano’ s’ha estrenat mundialment aquest setembre al Fantastic Fest d’Austin (Texas), des d’on han arribat molt bones crítiques. Avui inaugura el 64è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges, i tornarà a comptar amb la presència de l’actor estatunidenc Elijah Wood i el director de la pel·lícula, Eugenio Mira. Explica la història d’un virtuós del piano que té por escènica que es veu obligat a fer el millor concert de la seva vida per salvar la seva vida i la de la seva dona.
Vam poder parlar amb Elijah Wood durant el rodatge de ‘Grand Piano’ a Barcelona ara fa un any.

S’ha descrit ‘Grand Piano’ com ‘’Speed’ amb un piano’. Hi està d’acord?
(Riu) No, no del tot. Grand Piano és un mena de thriller de suspens, amb un to una mica hitchcocknià. No és tan d’acció com ‘Speed’.

Com va entrar en aquest projecte?
De fet vaig conèixer el director, Eugenio Mira, fa uns anys a un Festival de cinema a Austin [el Fantastic Fest]. Feia temps que érem amics i quan em va arribar el guió de ‘Grand Piano’ i vaig veure que ell en seria el director, em va entusiasmar la idea de treballar-hi. Vaig trobar el guió fascinant i únic, amb una estructura molt singular que fins ara no havia llegit mai. Prop del 70-80% de la pel·lícula passa durant un concert, i bona part de la pel·lícula és en temps real. I després de reunir-me amb l’Eugenio i que m’expliqués el seu plantejament per a la pel·lícula, ho vaig trobar molt fascinant.

Com descriuria el seu personatge?
Introduïm el meu personatge en un moment en què s’enfronta a una por molt intensa que ha desenvolupat per tocar el piano en públic. Bàsicament té por escènica després d’haver tocat malament una peça al piano davant de molta gent. L’anem coneixent a mesura que avança la pel·lícula perquè la persona que el manté com a hostatge sap moltes coses sobre ell, i burxa en les seves inseguretats i pors personals.

Com va preparar el paper? Sabia tocar el piano?
Vaig aprendre piano quan era petit però vaig deixar les classes quan tenia uns 13 o 14 anys. Encara recordava les coses més bàsiques, com la posició de les mans i alguns acords bàsics. Però a efectes pràctics he hagut de començar de zero. La preparació del paper ha estat bàsicament preparar-me pel piano, que ha estat molt i molt difícil (riu). He tingut unes tres setmanes i mitja abans de venir a rodar a Catalunya en les quals he fet classes intensives de 3 o 4 hores cada dia, i que he seguit un cop aquí amb un altre professor (el meu doble a la pel·lícula) durant dues setmanes abans de començar a rodar. La música té un ritme molt alt i crec que és complicada fins i tot per gent que està acostumada a l’instrument, o sigui que l’aprenentatge ha estat molt intens.

Entrevista a Elijah Wood al Teatre Lliure de BarcelonaEugenio Mira dirigint Elijah Wood a 'Grand Piano'

 

Però també és part de l’atractiu del paper. No passa gaire sovint que hagis de preparar-te a fons en un art per a un paper. És el paper per al qual m’he hagut de preparar més perquè he hagut de fer versemblant que sóc un virtuoso del piano. Ha estat tota una experiència, molt divertida.

Com ha estat treballar amb Eugenio Mira?
Ha estat una experiència extraordinària, sobretot per la passió, la personalitat i l’entusiasme de l’Eugenio. Ens hem fet molt amics durant el rodatge. Ha estat una de les experiències professionals i personals més increïbles de la meva vida.

M’encanten les pel·lícules de terror i les de gènere en general

I rodar a Catalunya per primer cop?

Ha estat increïble. Tot l’equip és de molt alt nivell i tenen interès pel projecte en global més enllà de la seves tasques. La manera en què es tracten els uns als altres… Hi ha una sensació de família i de suport al set que és extraordinària. De fet només el fet de ser a Barcelona ja ha estat meravellós. És la primera vegada que estic una temporada llarga aquí i filmar aquí ha estat un regal per conèixer la ciutat . Això sí, em fa vergonya que no haver après gens l’idioma després de dos mesos aquí…

Quines diferències hi ha entre la seva experiència aquí i la de participar en grans produccions com ‘El senyor dels anells’ o ‘El hòbbit’?
Les dimensions són molt diferents. Produccions com les de ‘El senyor dels anells o ‘El hòbbit’ superen en dimensions la majoria de pel·lícules; no són gaire habitual. Però també he de dir que l’equip neozelandès s’assembla molt al de ‘Grand Piano’ en la manera de treballar. No dic que no es pugui trobar als Estats Units, però fora, en produccions més petites, és més fàcil sentir la passió de tot l’equip.

L’hem vist interpretant molts papers a pel·lícules de terror. L’últim exemple és ‘Maniac’, que s’ha projectat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Què l’atrau de les pel·lícules de gènere?
M’encanten les pel·lícules de terror i les de gènere en general. Papers com el de ‘Maniac’ m’interessen perquè ofereixen una manera molt particular d’explicar la història. En aquest cas la major part de la pel·lícula es veu des de la perspectiva de l’assassí. És una nova versió però des d’una perspectiva totalment diferent de l’original. I em va semblar enginyós i em va cridar l’atenció que no es veiés el meu personatge no es veies tret de quan es veu reflectit a miralls. Interpretar un dolent i el fet d’interpretar un personatge d’una manera molt diferent em va agradar molt.

Què va significar per a vostè rebre el premi Màquina del Temps del Festival de Sitges?
Va ser un honor. Fa anys que vaig al Fantastic Fest d’Austin, que està basat en el de Sitges. Des que ho vaig saber que havia volgut ser al Festival de Sitges. I veient el vídeo d’homenatge que van projectar just abans de donar-me el premi, amb totes les meves actuacions en pel·lícules de gènere, em vaig adonar que n’he fet moltes! (riu).

Amb Daniel Noah i Josh C. Waller han engegat The Woodshed, una productora independent especialitzada en pel·lícules de terror. Què ens en pot explicar?
M’agrada tot el procés d’una pel·lícula, des de l’idea fins que s’acaba. I feia temps que tenia ganes de produir. Vaig conèixer en Daniel i en Josh en un altre projecte i els hi vaig proposar la idea de fer una empresa per fer pel·lícules de terror ben fetes, que es prenguin seriosament les temàtiques, que comptin amb persones rodons, amb bons actors i grans directors. Pel·lícules com Deixa’m entrar (Let the right one in), L’orfenat, [REC]… són alguns exemples del tipus de pel·lícules que volem fer. Vam engegar la companyia fa un any i mig però l’acabem de presentar. És un projecte engrescador.
[NOTA: The Woodshed s’ha passat a anomenar SpectreVision]

Tornarà a rodar a Barcelona aviat? Li agradaria produir alguna pel·lícula de gènere catalana o espanyola?
M’encantaria. He conegut molta gent, i crec que ara hi tinc molts amics, aquí. M’encantaria tornar i estaria molt bé ser a l’altra banda i produir alguna cosa aquí.M’encantaria tornar i estaria molt bé ser a l’altra banda i produir alguna cosa aquí

Què recordarà d’aquí a uns anys d’aquest rodatge?

Moltes coses. El que ha fet únic aquest rodatge és la intensitat amb la qual hem viscut el procés de fer la pel·lícula, als nivells més alts, sempre de manera molt inspiradora i engrescadora. I al mateix nivell, l’experiència social i entreteniment fora del set. Tindré molts bons records de les dues coses al mateix temps.

I de l’estada a Barcelona i Catalunya?
Quan fas una pel·lícula, encara que hi estiguis molt temps, acostumes a passar la major part del temps al set i acostumes a estar sempre als mateixos llocs i sí que coneixes la ciutat però no sempre, perquè estàs molt concentrat en el món de la pel·lícula que estàs creant. Però crec que els últims dos mesos sí que he pogut conèixer Barcelona i me n’he enamorat del tot. De la gent, de l’arquitectura, del menjar, del barri de Gràcia (un dels meus preferits). M’encanta la ciutat. És meravellosa.

L’entrevista original va aparèixer editada i reduïda al número 4 de la revista Catalan! Films eMagazine

No comments yet.

HAVE SOMETHING TO SAY?