
“En un forat a terra hi vivia un hòbbit”, va escriure un bon dia JRR Tolkien. Aquest petit personatge va acabar sent el protagonista d’un conte ple de fantasia i aventures que el professor explicava als seus fills i que va acabar escrivint perquè aquests li reclamaven, com fan els nens, que sempre fos igual.
A principis d’aquest segle, un dels fans més fervorosos d’en Tolkien, Peter Jackson, es va atrevir a emprendre una tasca titànica: adaptar els llibres d’’El senyor dels Anells’ fent-ne unes pel·lícules rendibles per a l’estudi i prou acurades per a no decebre els fans. Tres llargmetratges i molts reconeixements després, Jackson ha acabat tornant a agafar el timó de l’adaptació d’’El Hòbbit’.
I va decidir afegir al conte d’en Bilbo i els nans tots els fets que passen en paral·lel al seu viatge. Així, ha agafat fragments dels apèndixs d”El Senyor dels Anells’ i d”El Silmaríl·lion’, el llibre que recull la mitologia de l’univers Tolkien.
D’aquesta manera, a banda de l’aventura en sí, les pel·lícules del Hòbbit permetran a l’espectador saber què va passar abans d’allò que ja ha vist a la primera trilogia, i com es van anar movent totes les peces.
Segur que a ‘El hòbbit: un viatge inesperat’ li sobren metratge i afegitons innecessaris -i, a la trilogia, tot pinta que tota una pel·lícula sencera. Però, com diu Christopher Lee (que interpreta en Saruman), la pel·lícula “és màgia cinematogràfica. I te la creus”.
I m’alegra saber que els dos propers anys m’esperen dos lliuraments més de la màgia de JRR Tolkien i Peter Jackson.
(Publicat al setmanari Som Anoia)