‘La leyenda del samurái’ ens presenta la història de la venjança d’uns samurais que perden al seu senyor, a causa de l’ànsia de poder per part d’algú que té com a consellera a una poderosa bruixa. No hi ha més, Keanu Reeves inclòs; el seu personatge és tan prescindible que després de l’arranjament de guió de mitja tarda, la pel·lícula quedaria més o menys en el mateix producte.
Falla en tots els seus punts. La direcció no sap atorgar cap dramatisme ni cap aire èpic i sembla que tot, senzillament passa sense pena ni glòria.
D’altra banda, els personatges existeixen? I és que sense necessitat de caure en spoilers… Perquè no els hi ha! Cap d’ells està desenvolupat més enllà de 3 frases. Havent pogut treure avantatge de Keanu Reeves, i d’un llarg etcètera de tòpics que solen funcionar bé en aquest tipus de pel·lícula, aquí, el desenvolupament de personatges és NUL.
El mateix passa amb els de l’altre bàndol, ja que les motivacions que mouen els malvats no arriben a poder entendre’s, si bé poden portar els seus plans a cap des del principi. És a dir, donar voltes perquè necessitem tenir un guió.
Pel que fa a les lluites, són escasses i d’una complicació molt desconcertant. La pel·lícula sens dubte ignora les seves possibilitats, havent-hi no en una, sinó en dues ocasions una decepció majúscula a l’hora d’acabar amb certs enemics; la mort d’un d’ells, que promet des del principi, és de tot menys èpica.
Per acabar, els efectes especials. De debò on s’han anat tants diners que ha costat aquesta producció? Per descomptat, no en aquest apartat.
Una pena de pel·lícula que volia abastar molt i ho va fer sense saber com guanyar veritable valor a la pantalla.
Keanu Reeves
“Falla en tots els punts: direcció, desenvolupament de personatges, guió, lluites i efectes especials”
