'Kaze Tachinu'

Vint anys després de ‘Porco Rosso’, Hayao Miyazaki torna a donar protagonisme als avions a la seva última pel·lícula, ‘Kaze Tachinu’, basada en el seu manga de mateix títol. Explica la vida ficcionada d’en Jiro Horikoshi, enginyer responsable del Mitsubishi A6M Zero, un dels avions de combat japonesos més importants de la II Guerra Mundial.

Agafant elements de la vida de Horikoshi i del conte ‘El vent s’aixeca’ de Tatsuo Hori, la pel·lícula comença amb un Jiro que somnia amb volar però que no pot ser pilot perquè duu ulleres. Inspirat en somnis per un dels seus ídols, en Jiro decideix que si no pot pilotar avions, dedicarà la vida a construir-ne. Durant el gran terratrèmol de Kantō coneix la Naoko, amb qui viurà una història d’amor marcada de principi a fi pel vent que dóna títol a la pel·lícula.

Després de ‘La Ponyo al penya-segat’, pensada sobretot pels més petits, Miyazaki ha dirigit la seva pel·lícula més destinada a un públic adult, amb un tempo més lent que en anteriors propostes i algunes de les escenes més tendres de la seva filmografia.

La pel·lícula compta amb un missatge vital i un de polític i crític, referent a la inutilitat de les guerres i a com de retògrat va ser el govern japonès, que ha estat força polèmic al seu país. Que dediqués una pel·lícula al creador d’un avió amb què es va matar tanta gent també ha molestat força. Però com explica Miyazaki ho justifica explicant que Horikoshi “no pensava en les armes… Tot el que volia era fer avions exquisits”.

Encara que tracti aquests temes, manté la màgia que caracteritza el seu cinema, sobretot en escenes com els somnis o l’espectacular terratrèmol; tot plegat gràcies a la magistral animació tradicional, als efectes sonors dels avions o del mateix terratrèmol (reproduïts amb veus humanes), i a la banda sonora de l’indispensable Joe Hisaishi, amb un tema de nou memorable. Miyazaki dóna un cop més molta personalitat als seus personatges. I si en Jiro és tot determinació vers els seus dos amors, els veritables herois tornen a ser els personatges femenins, la seva germana i, sobretot, la Naoko.

Com el Comte Caproni, l’enginyer aeronàutic que inspira en Jiro, Miyazaki ens ha deixat entrar durant anys en els seus somnis. I també com ell a la pel·lícula, ara es jubila, deixant-nos com a llegat les obres inoblidables. És sens dubte un dels millors directors de la història i ‘Kaze Tachinu’ un testament amb un missatge final: “Val la pena viure”.

Miyazaki ha explicat que no dirigirà més pel·lícules però que espera seguir anant cada dia a l’estudi, mentre pugui conduir. Per tant, esperem encara podrem gaudir d’obres escrites pel mestre, siguin manga o nous guions per al seu estimat Studio Ghibli.

(Crítica publicada originalment a Faces on the box)

Jiro i Naoko a 'Kaze Tachinu'

Jiro i Naoko

“Manté la màgia del seu cinema, gràcies a la magistral animació, els efectes sonors i a banda sonora”

Caproni i Jiro a 'Kaze Tachinu'

Caproni i Jiro

Jiro i Naoko a 'Kaze Tachinu'

En Jiro és un porc al manga de Miyazaki

No comments yet.

HAVE SOMETHING TO SAY?