300, la llegenda continua

 

Μολών Λαβέ (“Vine a agafar-les”). Això és el que va respondre amb un fort crit el terrible rei espartà Leònides I quan el gran rei persa Xerxes li va exigir a ell i als seus 300 que entreguessin les armes. Això passava l’any 480 aC i va ser relatat per l’historiador Herodot d’Halicarnàs en un llibre sobre la Guerra de les Termòpiles. Una batalla en defensa de la llibertat i en contra de la invasió persa que va durar només tres dies i, tot i que els 300 espartans la van perdre davant l’immens exèrcit persa, és recordada com una llegenda, com una història èpica, de valor i d’honor.

Una història que va aconseguir aquell objectiu tan preuat per Aquil·les o el mateix Alexandre Magne: ser recordats en el temps i no caure en l’oblit. La mort era un petit preu a pagar per aconseguir aquest objectiu. Leònides ho sabia i no li va importar donar la seva per passar a la història.

Els ‘300’ de Frank Miller

Gairebé 2.500 anys després d’aquells fets, un dels guionistes i dibuixants de còmic més important de tots els temps, Frank Miller, va quedar meravellat amb aquesta història, com també hi va quedar ara fa 200 anys el pintor Jacques-Louis David, qui li dedicaria el famós quadre ‘Leònides a les Termòpiles’ que actualment s’exposa al museu del Louvre de París.

Leònides a les Termòpiles de Jacques-Louis David

Miller va decidir portar aquesta batalla al còmic basant-se en el que va escriure Herodot però amb una gran dosi ficció. Miller ja havia revolucionat en aquell moment el món del còmic amb els ara ja clàssics i imprescindibles ‘Ronin’ (1983), ‘Batman: El regreso del Caballero Oscuro’ (1986), o ‘Sin City’ ja més entrats els 90. Miller va passar pel seu característic filtre i dibuix la història del rei Leònides, que decideix enfrontar-se a l’enorme i imponent exèrcit persa que vol acabar amb Grècia amb els seus 300 millors homes.

Leònides, que pren el repte de no sucumbir ni cedir davant el diví Xerxes i la seva petició d’aigua i terra com a símbol de la submissió d’Esparta. “Sense presoners, sense pietat”. Així van lluitar els 300 espartans a les Termopiles, un pas ubicat a Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, fins que van ser traïts pel grec Efialtes, que va descobrir als perses un camí secret per rodejar els espartans situats en aquest pas.

“Una classe d’herois que el món no havia vist mai”

Leònides al còmic '300'Miller recolliria tot això en l’èpica ‘300’ amb la col·laboració de Lynn Varley als colors, que es publicaria l’any 1998.”La història de las Termòpiles i dels valents 300 és eterna i ha de ser explicada”, diu Frank Miller. L’autor assegura que ningú l’ha acusat de ser realista. “Mai ho pretenc ser. Escric històries d’aventures”. Tot i això, quan més s’ha apropat a la “realitat” ha estat amb ‘300’. Clarament no és una obra històrica, sinó una plasmació del què pot evocar aquella història.

Miller es va passejar pel lloc on van succeir els fets de la Guerra de las Termòpiles i es va sentir transportat: “No pensava que em colpejaria emocionalment d’una forma tan forta com ho va fer. Però des que era un nen sempre havia volgut recórrer aquestes terres. Els espartans segueixen sent un misteri, eren un poble completament guerrer. Estaven totalment entregats a la batalla. Però al mateix temps tenien un codi complet d’honor sobre què significava ser espartà. Eren una classe d’herois que el món no havia vist mai”.

Miller va concebre aquesta història, com la de l’heroi sortit de la foscor. Per això admet que hi ha una mescla entre Leònides, Batman i Marv, personatge de ‘Sin City’: “Un heroi no era un paio amb una placa ni el que és victorejat al final de cada història com Harry Potter. Era algú que feia una cosa perquè era la correcte, algú a qui els beneficis li arribarien després de la seva mort, i algú disposat a morir anònimament i ser oblidat”.”Espartanos. Desayunad bien. ¡Porque cenaremos en el infierno!” els hi va dir Leònides als seus 300 abans de fer front a una derrota segura.

Leònides i Xerxes

El còmic seria publicat aquí per Norma Editorial, que ha editat altres còmics de Miller com ‘Sin City’ i obres en què Miller és el guionista, com ‘Hard Boiled’ o ‘Martha Washington’. Arnau Paris, el seu editor americà, explica a Pantalla.cat que ‘300’ és “una obra rellevant per ser un pas més en l’evolució d’un dels grans artistes consolidats del còmic nord-americà. A nivell artístic, la composició de les pàgines apaïsades va permetre a Miller provar un nou estil de narració no tan seqüencial però més impactant a nivell visual”. De fet, Norma Editorial preveu publicar aviat una nova edició amb una mida més àmplia, de 40x31cm. “A nivell de guió, també va ser una nova experiència per Miller ja que va fer servir la seva experiència en relats mítics moderns, el que serien els superherois, per recuperar l’esperit èpic de les epopeies clàssiques i representar-ne una a través del còmic”.

Els ‘300’ d’Snyder

L’obra va recollir guardons i reconeixements i nou anys després va veure la llum la seva versió cinematogràfica dirigida per Zack Snyder, basada en el còmic de Miller, que també n’és productor executiu. ‘300’ recollia al 100% l’esperit, l’èpica i la gloria de l’espectacular obra de Miller amb un estil visual propi, de molta postproducció, i un fantàstic Gerard Butler en el paper de Leònides. El film és un còmic en moviment com també passarà amb ‘Sin City’ dirigida per Robert Rodríguez i el mateix Miller. “L’adaptació de Zack Snyder crec que va capturar perfectament l’esperit èpic del còmic, i la seva fidelitat a nivell visual és espectacular”, diu Arnau París. El mateix Snyder va assenyalar que el procés del film va basar-se en el preciós llibre de Miller, que “és una obra d’art”, i quan va escriure el guió va intentar “donar forma de guió al còmic”.

Després de l’adaptació de ‘300’, Snyder s’enfrontaria a l’adaptació del còmic més influent de la segona meitat del segle XX ‘Watchmen’ (2009), basada en la novel·la gràfica d’Alan Moore i Dave Gibbons i dirigiria ‘El Hombre de Acero’ (2013), una ambiciosa i espectacular història sobre Superman. Snyder és el productor de la nova pel·lícula ‘300: El Origen de un Imperio’ dirigida per Noam Murro i basada en el món creat per Frank Miller. El mateix Miller és guionista junt amb Snyder i Kurt Johnstad.

L’origen d’un imperi

La nova pel·lícula de ‘300’ està protagonitzada per Sullivan Stapleton, Eva Green, Lena Headey, Hans Matheson i Rodrigo Santoro, que repeteix en el paper de Xerxes. No compta amb Gerard Butler que sembla ser que es va negar a aparèixer-hi. Els grecs prenen el relleu als espartans en aquest film. Els seus protagonistes principals són Temístocles, general i polític atenès encarregat de la defensa de Grècia, i Artemisia, comandant del poderós exèrcit de Xerxes. ‘300: El Origen de un Imperio’ és una seqüela de 300 situant la història en la guerra entre grecs i perses en el mar després de la derrota de Leònides. No obstant això, el film també té moments de preqüela al narrar l’origen de Xerxes.

Tot indica que ‘300: El Origen de un Imperio’ està basada en la darrera novel·la gràfica de Frank Miller, ‘Xerxes’, que encara no ha sortit a la venda. De fet, actualment Miller està immers en la pel·lícula ‘Sin City: Una dama por la que matar’. Arnau Paris, editor de còmics a Norma Editorial, assegura que “evidentment” volen publicar el còmic de Xerxes quan surti al mercat: “Fa molt temps que esperem que Frank Miller l’acabi per poder publicar-lo. Esperem que ara que sembla que la nova pel·lícula de ‘Sin City’ ja està enllestida, li pugui dedicar el seu temps i esforços i la puguem veure acabada”.

Ara és hora de recordar, recordar aquells 300 que van perdre la vida, recordar el còmic que els va homenatjar i la seva pel·lícula i seguir la història que ara estrena Noam Murro.

 

 

the author

Pere Francesch (Montbrió del Camp, 1981) és periodista. Actualment és redactor de la secció de Cultura a l'ACN, especialitzat en cinema i teatre, i de la revista de música on line Muzikalia. Ha treballat anteriorment en altres mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, el Diari de Notícies d'Àlaba i el Diari de Tarragona i s'ha format en el terreny del guió cinematogràfic a l'escola Estudiodecine de Barcelona.

1 Readers Commented

Join discussion
  1. Pingback: Esparta (I) Peus de ferro - Històries d'Europa 4 Mar, 2016

    […] com la del pas de les Termòpiles contra els perses, immortalitzada recentment per pel·lícules com “300” (dirigida per Zack Snyder 2006), aprofundeixen en el caràcter bàsicament bèl·lic dels espartans, que donà lloc a un exèrcit […]

HAVE SOMETHING TO SAY?