El Capità Amèrica, un cavaller també fosc

 

Chris Evans com a Capità AmèricaQuin és el teu superheroi de còmics preferit? Batman, Spider-man, Iron Man, Superman, Lobezno, Hulk… Costa trobar entre les primeres respostes a personatges com el Capità Amèrica. Hi ha una raó, però, per situar-lo en la primera fila i aquesta és ‘El Soldado de Invierno’ (2005) de Marvel.

Un còmic antològic amb guió d’Ed Brubaker i dibuix de Steve Epting, que no mostra un Capità Amèrica lluminós, sinó un personatge fosc, embogit per moments i amb temor al destí que l’espera (un fet que es repeteix en les altres imprescindibles obres sobre el personatge del mateix guionista).

Aquest és el còmic en què es basa la pel·lícula ‘Capitán América: El Soldado de Invierno’ (2014), dels germans Anthony y Joe Russo, la seqüela de ‘Capitán América: El Primer Vengador’ (2011) de Joe Johnston.

“El germen de tot”

El Capità Amèrica contra HitlerJoe Simon i Jack Kirby van crear el Capità Amèrica l’any 1941 (Spider-man, per exemple, no faria la seva primera aparició fins 21 anys després). Un símbol, una imatge, un reflex d’un país que estava apunt d’entrar a lluitar en la ferotge Segona Guerra Mundial.

Alejandro Martínez, director editorial de Panini Comics –que des de 2005 edita els còmics de Marvel a l’estat espanyol–, explica a Pantalla.cat que el Capità Amèrica és un dels personatges més antics de l’univers Marvel i “d’alguna forma va ser el germen de tot”. “De fet, quan als anys 60, Marvel va rellançar la seva línia de superherois amb la creació d’Els 4 Fantàstics i Spider-man, poc després va reaparèixer el Capità Amèrica com a símbol del país i de la companyia”.

 

Steve Rogers, el supersoldat

Capitán América El Proyecto MarvelsAquesta és la història d’Steve Rogers. Un dèbil i malaltís jove nord-americà decidit a lluitar per la seva pàtria a la guerra. L’exèrcit però el rebutjava perquè ni s’acostava als requisits físics necessaris. Fins a tal punt eren les seves ànsies de combatre que va acceptar convertir-se en conillet d’índies i participar en un innovador experiment que l’havia de fer increïblement fort. I així va ser, després de veure’s un sèrum i rebre un seguit de descàrregues elèctriques amb un seguit d’injeccions.

L’experiment va ser un èxit, però sobre ell, com s’indica en el més que recomanable ‘Capitán America: El Proyecto Marvels’, d’Ed Brubaker i Steve Epting, “va caure a l’instant una càrrega increïble, una en la que no podia deixar de pensar, per molt que s’entrenés… El dia de l’experiment… del seu renaixement… Havia de ser un dia d’esperança. Un dia de triomf americà.

I ho va ser. Però no hi va haver celebració. Només l’eco d’uns dispars i d’una traïció. Així, els primers instants d’Steve com el súper soldat americà només van empitjorar la tragèdia (…)”. El professor Erskine, l’inventor de l’experiment, va morir i també el seu assassí: un espia nazi. El naixement del Capità Amèrica va ser una mescla de sang i mort.

 

El símbol

El capità amèrica i la bandera

Un dels seus principals enemics, Cráneo Rojo, és un nazi, en un principi la mà dreta de Hitler, un sàdic que mata a plaer, sense pietat. En l’origen del personatge hi ha un fort component patriòtic nord-americà i clarament anti-nazi i anti-Hitler.

Serà això, el seu simbolisme ideològic, el que ha creat un cert recel del gran públic envers aquest personatge que porta els colors d’EUA en la seva vestimenta? Martínez creu que és possible, però ha destacat que “la majoria de lectors que tenen objeccions amb el contingut ideològic del personatge no l’han llegit”.

“De fet, sempre ha defensat posicions ideològiques progressistes i s’ha enfrontat al poder polític en múltiples ocasions”, assegura l’editor de Panini Comics.

 

Les morts del Capità

Els aficionats han vist més d’una vegada la mort del seu superheroi preferit. Entre les més significatives i transcendents pel seu univers hi ha les del Capità Amèrica, a qui van creure mort durant la II Guerra Mundial, congelat després de caure al mar Àrtic. Molts anys després, el trobarien i el despertarien, en un món diferent. I aquest és part del drama amb què ha de viure el personatge.

Iron Man amb el Capità Amèrica mort

El Capità Amèrica “moriria” per segona vegada pels trets d’un franctirador l’any 2007 a les escales dels jutjats on havia de testificar per la seva participació en l’anomenada Guerra Civil dels Superherois i en la seva negativa a signar l’Acta de Registro de Superhumans. La notícia va tenir una gran transcendència en els mitjans de comunicació nord-americans. Panini Comics va recollir la història en la col·lecció de grapa mensual al desembre de 2007 i l’any 2011 amb el còmic ‘La muerte del Capitán América’, també del tàndem Ed Brubakeri-Steve Epting.

 

El soldat fosc

A més del component patriòtic, el Capità Amèrica ha destil·lat una imatge més propera a la del Superman més estereotípic, sobre què és correcte, sobre la rectitud i sobre el bé i el mal, sense grisos. Tot i això, Brubaker i Epting presenten als còmics ‘Otro tiempo’ i ‘El Soldado de Invierno’, un personatge més pròxim, salvant totes les distàncies, a Batman. Un súper heroi al qual difícilment se li veuen els dos ulls il·luminats, sempre hi ha foscor a la seva mirada.

Capità Amèrica, el soldat fosc

El protagonista recorda els moments més foscos del seu passat de forma angoixant: “Saps què veig quan dormo, Sharon? Veig la guerra. La meva guerra. Després de tant temps, encara somio amb mines a la selva negra. Encara escolto els crits dels soldats terroritzats, sento l’olor de la seva sang i les seves llàgrimes…”.

Brubaker també mostra a ‘Guerra Civil’ un Capità Amèrica capaç de defensar les seves conviccions més enllà del què pensi el govern nord-americà. La seva lluita contra l’acte de registre de superherois el portarà a lluitar fins i tot contra Iron Man i alguns dels seus companys: “L’acte de registre”, diu Rogers,”és un altre pas cap el control del govern. I, tot i que estimo el meu país, no confio en molts polítics. No quan el seus fils controlen els donatius de les empreses i no quan estan disposats a canviar llibertat per seguretat”.

 

‘Otro Tiempo’ i ‘El Soldado de Invierno’

El Capità contra el Soldat d'HivernPanini Comics publica ara, coincidint, amb l’estrena del film un còmic que uneix ‘Otro Tiempo’ i ‘El Soldado de Invierno’ en un mateix volum de luxe, a més de ‘El quinto durmiente’, que recopila les aventures clàssiques del Capità Amèrica.

Martínez assegura que ‘El Soldado de Invierno’ és sense cap dubte el còmic més rellevant de les últimes dècades i considera que Brubaker “és un dels millors, sinó el millor guionista de còmics de l’actualitat”.

En aquesta imprescindible obra el Capità Amèrica ha de fer front a les primeres pàgines a l’assassinat del seu pitjor enemic, Cráneo Rojo, i s’ha d’encarar durant la recerca d’un poderós Cub Còsmic a l’anomenat Soldado de Invierno, qui estranyament, qui s’assembla molt al seu company mort feia mig segle, Bucky. Aquest còmic mostra un Capità Amèrica turmentat, imprudent en alguns casos i amb molt d’odi, que apallissa als seus adversaris, però que també és apallissat.

 

El Capità Amèrica a Hollywood

El bon guió del còmic no ha passat desapercebut per Hollywood, que ha vist en ell un bon argument per la segona part de la saga Capità Amèrica protagonitzada per Chris Evans. La història d’aquest personatge en el món del cinema va començar l’any 1990 amb un film de baix pressupost dirigit per Albert Pyun i protagonitzat Matt Salinger, fill de l’escriptor J.D. Salinger i que no va tenir massa èxit.

31 anys després, però, va arribar als cinemes ‘Capitán América: El primer Vengador’ (2011) de Joe Johnston, amb Evans en el paper del capità i amb actors de la talla d’Hugo Weaving i Tommy Lee Jones. El film, prèvia de ‘Los Vengadores’ (2012), relata el naixement del Capità Amèrica i la seva lluita contra el nazisme i Cráneo Rojo, la fi de Bucky i la seva “mort” enmig del glaç.

 

El Soldado de Invierno

Evans i Johansson com a Capità Amèrica i la Viuda NegraLa nova pel·lícula se situa ja en el món actual, amb un Steve Rogers que s’està adaptant als nous temps vivint a Washington DC després dels fets de ‘Los Vengadores’. El Capità Amèrica, amb l’ajuda de la Viuda Negra (Scarlett Johansson) i Halcón (Anthony Mackie), haurà de fer front a una conspiració que, quan sigui revelada, el portarà a enfrontar-se amb el misteriós Soldado de Invierno.

Un dels directors, Joe Russo va explicar a la revista Acción que “la primera [part] va ser una carta d’amor meravellosa a l’origen del capità. Però el Capità ara mateix viu en el món modern. Aquesta pel·lícula és un thriller polític. Per ser coherents amb aquest to, volíem una pel·lícula el més moderna i agressiva possible, perquè no obtens tota l’emoció d’un thriller a no ser que els personatges estiguin en perill real. Al Capità li passaran moltes coses en aquesta pel·lícula. Hi ha molta acció i és molt intensa”.

Però el gran combat que lliurarà el Capità Amèrica tindrà lloc l’any 2016. Encara està per confirmar, però tot apunta que el 6 de maig del 2016 arribaran al cine la pel·lícula ‘Batman vs Superman’, de Zack Snyder, la seqüela de ‘El Hombre de Acero’, i la tercera entrega del Capità Amèrica, que dirigiran de nou els germans Russo.

 

 

the author

Pere Francesch (Montbrió del Camp, 1981) és periodista. Actualment és redactor de la secció de Cultura a l'ACN, especialitzat en cinema i teatre, i de la revista de música on line Muzikalia. Ha treballat anteriorment en altres mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, el Diari de Notícies d'Àlaba i el Diari de Tarragona i s'ha format en el terreny del guió cinematogràfic a l'escola Estudiodecine de Barcelona.

No comments yet.

HAVE SOMETHING TO SAY?