Godzilla (o Gojira) és fill de l’afany de destrucció humana del segle XX i de l’escalada radioactiva. El naixement cinematogràfic d’aquesta icona de la ciència ficció japonesa va ser l’any 1954 amb el film ‘Gojira’, d’Inoshiro Honda.
Darrere la seva creació -i aquí rau la transcendència del monstre- hi ha l’horror de la guerra i de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, i l’intent de l’home de controlar a qualsevol preu la naturalesa i modular-la al seu gust.
El seu nom? Ve de la unió de les paraules japoneses ‘balena’ i ‘goril·la’.
Des del 1954 fins la recent estrenada ‘Godzilla’ (Legendary Pictures / Warner Bros) dirigida per Gareth Edwards (‘Monsters’), la majoria relaciona el despertar d’aquest monstre, nascut fa milions d’anys, amb la radiació generada per les proves nuclears al Pacífic.
També ha anat canviant al llarg dels anys el seu paper, passant de ser el personatge que salva Tokio (i tantes altres parts del món) de l’atac de ferotges bèsties o el que porta la ciutat al caos. Hi ha un joc de l’heroi i l’antiheroi ressorgit de l’horror més profund i de totes les pors creades a més d’una generació.
Godzilla i la monstruositat humana
“Un monstruo invocado por nuestra propia monstruosidad”. Amb aquestes paraules defineix Serizawa a Godzilla. Ell és el protagonista del còmic “Godzilla. Despertar” (Aleta), que compta amb el guió de Greg Borenstein i Max Borenstein, qui a la vegada és el guionista de la nova pel·lícula.
L’esperit del film es troba en el còmic; és a dir, el protagonista Serizawa, que és un personatge important al llargmetratge interpretat per Ken Watanabe, investiga l’origen de Godzilla i dels terribles monstres contra els quals ha de lluitar.
Com explica el general MacArthur al còmic: “Esa guerra –la Segona Guerra Mundial- agitó algunas cosas. Cosas que desearíamos que hubieran quedado enterrades. Cosas grandes. Los llamamos mutos. Masivas Unidades Terrestres Orgánicas”; uns terribles animals que s’alimenten de radiació i material radioactiu.
Serizawa explica al còmic que Gojira és molt més antic que els mutos: “De un tiempo cuando la tierra era diez veces más radioactiva que ahora. Como con el Shinomura (mutos), la radiación debió ser esencial para su ciclo vital. Esto los haría viejos enemigos. Gojira, el predador alfa, alimentándose del parásito Shinomura. Manteniéndolo a raya. Una lucha eterna, un equilibrio”.
“Hasta que el equilibrio cambió. El impacto pérmico. Un gran asteroide que casi erradicó toda la vida del planeta disminuyendo para siempre la radiación atmosfèrica. La superfície del planeta dejó de ser habitable para ellos se vieron forzados a buscar la radiación en otra parte (…) Hasta que algo los despertó (…) Hasta Hiroshima“, afegeix Serizawa.
Al film també trobem aquesta mateixa crítica a l’ésser humà: “La arrogància de l’home és pensar que pot controlar la naturalesa i no al contrari”, diu un dels personatges de la pel·lícula.
“Godzilla. Despertar”
El còmic fa salts temporals, des dels 40, als inicis del món o als 80, però la trama succeeix sobre tot als anys 50 en la recerca de Serizawa de Godzilla i també dels anomenats mutos.
Godzilla és el perseguidor d’aquestes bèsties que semblen tenir la intenció de reproduir-se i que físicament són molts similars a alguns dels Kaiju voladors de ‘Pacific Rim’. Una trama molt similar al que es veu a la pel·lícula.
Eric Battle, encarregat del dibuix junt a Yvel Guichet i Alan Quah, explica al final del còmic que escriure en aquest llibre ha estat un somni: “Godzilla siempre ha sido uno de mis favoritos, y sólo puedo esperar que mi gusto por la majestuosidad del personaje se traslade a las pàgines del cómic”. Aquests és un dels punts forts de l’obra, com succeeix també a la pel·lícula.
Aquest és el Gojira que fa més justícia als seus creadors del 54 i és una espècie d’homenatge, una bèstia terrorífica allunyada d’aquells ninots de plàstic o de disfresses innocents. Realment algunes de les vinyetes traslladen el terror que podrien generar aquestes bèsties si apareguessin del no-res.
‘Godzilla’ (2014)
Tot això es plasma en la pel·lícula recentment estrenada. D’entrada van cridar molt l’atenció els seus tràilers per la foscor i la intensitat i alguns plans apocalíptics. No enganyaven. La trama manté un ritme i un suspens que unit a la increïble recreació del Godzilla i les bèsties que persegueix, fan del film un dels millors blockbuster d’aquest any.
Si la nova pel·lícula de Superman dirigida per Zack Snyder va mostrar alguna cosa era de què era capaç aquest súper heroi extraterrestre i fins on arribava la seva força i energia, ‘Godzilla’ fa el mateix.
La nit i el dia. El nou film no té res a veure amb la infame ‘Godzilla’ dirigida per Roland Emmerich que es va estrenar fa 16 anys. Una pel·lícula amb un Godzilla que semblava una còpia molt fluixa d’un tiranosaure rex de Parc Juràssic, molt simplista, amb uns efectes que deixaven molt que desitjar i amb un guió desastrós, ple de converses banals i tractades d’una forma molt frívola. Molt significativa és la imatge d’una avinguda de Nova York amb el Godzilla de fons i els cotxes anant en direcció al monstre com si no passés res.
Tot i comptar amb alguns actors importants com Jean Reno, l’arc d’actors i els seus diàlegs perdien aigua per tot arreu. Res a veure, per sort, amb la nova pel·lícula.
Els enemics d’en Godzilla
Aquest any Godzilla compleix 60 anys i durant tot aquest temps se l’ha pogut veure lluitar amb tot tipus d’animals, com indiquen els noms d’algunes de les seves pel·lícules. L’any 62 va lluitar contra un dels altres monstres més icònics com és en King Kong en un film dirigit també per Inoshiro Honda.
Tres anys després lluitaria contra Monster Zero a un film també d’Honda; el 1966 Jun Fukuda dirigiria la lluita entre Godzilla i The Sea Monster; l’any 1971 es va estrenar Godzilla contra Hedorah, de Yoshimitsu Banno. Jun Fukuda també dirigiria ‘Godzilla vs. Gigan’ (1972), ‘Godzilla vs. Megalon’ (1973) i ‘Godzilla vs. Mecha-Godzilla’ (1974).
Els anys següents Godzilla s’enfrontaria a Biollante (Kazuki Omori, 1989); King Ghidorah (Kazuki Oomori, 1991); a Mothra (Takao Ookarawa, 1992); Mecha-Godzilla II (Takao Okawara, del 93); SpaceGodzilla (Kensho Yamashita, 1994); Destoroyah (Takao Ookarawa, 1995); i Megaguirus (Masaaki Tezuka, 2000).
La seva –de moment– darrera batalla, als cines i entre les vinyetes d’aquest espectacular còmic.
