“Esto es Nueva York, la ‘Gran Manzana’. Érase una vez que era un sitio agradable para vivir. Ya no. La calle es Park Avenue. A finales de los 70, cuando Kate Pryde era niña, era uno de los Barrios más elegantes de la Ciudad, si no del mundo. Ahora es una pocilga, abandonada, ruinosa, moribunda, como la Ciudad, el país, el planeta que la rodea. Bienvenidos al siglo XXI” i més en concret a l’any 2013.
La mutant, membre de la Patrulla X, es dirigeix, caminant entre ruïnes, a trobar-se amb Logan, conegut com Lobezno. Així comença un dels clàssics més grans entre els còmics dels X-Men i a la vegada de Marvel: ‘Dias del futuro pasado’, que ara Panini Comics ha publicat en un extens volum. Recentment s’ha estrenat la seva adaptació cinematogràfica.
Els creadors del còmic el guionista Chris Claremont i el dibuixant John Byrne van donar vida l’any 1981 aquesta apocalíptic història en els números 141 i 142 del còmic ‘Uncanny X-Men’. Claremont i Byrne eren aleshores els encarregats de la Patrulla X i en van ser i els grans salvadors, en aconseguir rellançar una saga que havia passat per moments molt difícils.
Els X-Men van aparèixer per primera vegada al setembre de l’any 63 de la mà de Stan Lee i Jack Kirby, la saga però no era de les més populars de l’editorial i va caure en desgràcia fins el resultat que va ser suspesa la col·lecció original a finals del 69.
Entrats ja els 70 tot va començar a canviar amb la intenció de donar un gir als X-Men i dotar-los d’un nou equip i un enfoc més internacional. El moment més transcendental però va ser l’entrada a mitjans dels 70 del guionista Claremont i la posterior arribada del dibuixant Byrne.
“¡Fènix Oscura!”
Els dos van aconseguir crear una de les històries més importants de la saga, com és ‘¡Fénix Oscura!’. Fins aquell moment era més habitual i fàcil que un súper heroi es passés al bàndol dels “bons”, però que un es corrompés i, a més, se sacrifiqués? Era més difícil de veure.
Això és el que van fer Claremont i Byrne amb l’equip Marvel quan van transformar Jean Grey en Fénix Oscura. La primera trilogia cinematogràfica dels X-Men es va basar en aquesta història, al menys en el fons del pas de Jean Grey al costat fosc.
I quan semblava impossible millorar aquella trama, Claremont i Byrne van crear ‘Días el futuro pasado’, un clàssic de la saga i del món del còmic de súper herois. Una història que fusiona el passat i futur dels X-Men.
“Días del Futuro Pasado”
L’obra se situa en un futur apocalíptic on els robots anomenats ‘Centinelas’ han acabat amb milions de mutants. Només queden un pocs dels que van ser: Lobezno, Espíritu, Tormenta, Coloso, Rachel, Franklin Richards –dels quatre fantàstics- i Magneto.
En aquella època hi ha tres classes de persones: La ‘H’, pels humans nets de gens mutants; la ‘A’ pels humans anòmals amb potencial genètic mutant i la ‘M’ pels mutants –“Lo peor de lo peor convertidos en paries y marginados por el acta de control mutante de 1988. Perseguidos y, con escasas excepciones, ejecutados sin Piedad (…)”.
Els mutants supervivents decideixen enviar a Kate Pryde al passat per avisar als seus companys que l’assassinat del candidat presidencial Robert Kelly, junt amb la de Charles Xavier i Moira MacTaggert, tindrà greus conseqüències pel futur de la humanitat i pels mutants. La història té un component dramàtic al mostrar un futur en el qual gairebé tots els mutants han desaparegut, un futur fosc i trist que Kate intentarà canviar evitant la mort del candidat.
Els X-Men al cinema
Bryan Singer, qui ja va dirigir ‘X-Men’ (2000), ‘X-Men 2’ (2003), es va posar al capdavant de l’adaptació cinematogràfica de l’històric ‘Días el futuro pasado’ amb la presència dels actors de la primera saga dels X-Men dels 2000 com Hugh Jackman (Lobezno), Patrick Stewart (Charles Xavier), Ian McKellen (Magneto) o Halle Berry (Tormenta) amb els de la nova ‘X-Men: primera generación’ com James McAvoy (Charles Xavier), Michael Fassbender (Magneto), Jennifer Lawrence (mística) o Nicholas Hoult (Bestia).
“La razón por la que destaca –el còmic- es porque pinta el mundo del futuro como un mundo de derrota. Y plantea la pregunta: ‘Cómo encontrar la redención cuando te han derrotado?'”, va dir Bryan Singer a una entrevista a Cinemanía.
Tot i respectar l’essència del que és el còmic de Chris Claremont i John Byrne, els guionistes s’han pres diverses llicències canviant personatges, donant més protagonisme a uns que a altres i incloent batalles. Alguns dels canvis a grans trets més destacats són els protagonistes. Si en la història original Kitty Pryde és la que posseeix el seu jo del passat per avisar els seus companys, en el film és Lobezno qui viatja al passat amb l’ajuda ni més ni menys que de Kitty. En el còmic i a diferència del film, Magneto no juga cap paper en el passat com tampoc Charles Xavier, qui no existeix en el futur.
Al film és primer Mística i després Magneto que amenacen de mort a Bolivar Trask, el dissenyador dels ‘Centinelas’, però en el còmic és Destino i no Mística qui en darrera instància està a punt d’eliminar a Robert Kelly: “Asesinarme no servirà de nada. Cierto, la gente temerà a los mutatntes como temen a todos los terroristas…”, li diu a Destino. A més s’inclouen encertadament nous mutants com Mercurio (Evan Peters) qui protagonitza una de les escenes més espectaculars del llargmetratge.
Sigui com sigui, el film és un gran hereu del còmic i no decep. De fet, és una de les pel·lícules més potents de la saga dels X-Men i també de la ja extensa col·lecció d’obres cinematogràfiques dels còmics de Marvel. I és que generalment quan guionistes i directors es fixen en còmics originals d’èxit l’aposta en gran part dels casos no falla. ‘X-Men. Días del pasado futuro’ n’és un bon exemple com també ho són ‘Capitán América. Soldado de Invierno’, ‘V de Vendetta’, ‘300’ o ‘Sin City’.
El futur però no acaba aquí, sinó que seguirà amb ‘X-Men: Apocalypse’ (2016), dirigida de nou per Bryan Singer, i ‘The Wolverine 3’ (2017).
