Spider-Man, un dels nostres

 

“Camina entre nosaltres, però no és un dels nostres”. Aquesta és el significat dels símbols que duia tatuats al braç un dels protagonistes de ‘Lost’, Jack Shephard. Molts dels superherois del món del còmic -la majoria-, caminen entre nosaltres, però tampoc són dels nostres. Superman és un extraterrestre invencible, Bruce Wayne i Tony Stark són dos multimilionaris capaços de crear coses inimaginables i Thor és un déu vingut d’Asgard. Tots ells caminen entre els ciutadans, però no són un més d’ells.

Ben diferent és el veí preferit de Nova York, Spider-Man. Un personatge que, més enllà del seus superpoders, té com a característica principal que podria ser qualsevol ciutadà. Molts, sobre tot estudiants, es podrien sentir identificats amb els problemes personals de Peter Parker i els seus dubtes.

Creant l’Home Aranya

Primera aparició d'Spider-man, a Amazing FantasyEl mateix any en què s’estrena la segona part cinematogràfica de ‘The Amazing Spider-Man’ en fa ja 52 que va sortir el primer còmic del superheroi imaginat per Stan Lee i Steve Ditko a les pàgines de l”Amazing Fantasy #15 (USA)’.

Stan Lee va explicar a la revista Cine Premiere fa dos anys que quan la seva creació va ser difícil: “Ja teníem un Hulk, teníem els X-Men i els Fantastic Four. Així que vaig pensar en seguir la ruta dels insectes. Però Insect-Man no sonava bé, ni tampoc Mosquito-Man. En aquell moment va arribar a mi… Spider-Man!”.

Aquests primers còmics ja mostraven un Peter Parker, amb ulleres, molt estudiós amb una gran intel·ligència, aïllat dels seus companys de classe i amb dificultats per fer amics i relacionar-se; representava, en definitiva, un marginat social. De fet, els seus companys contínuament el ridiculitzen i el menyspreen.

No era difícil que els nous lectors de còmics, sobre tot els més joves, veiessin en ell un igual. La vida d’en Parker va canviar quan una picada d’aranya li va atorgar grans poders i habilitats. Es convertiria en Spider-Man, qui ja des del primer moment aprendria que un gran poder comporta una gran responsabilitat, quan el seu tiet Ben va morir en mans d’un lladre a qui Parker no va detenir.

Un superheroi amb qui identificar-se

Spider-man per Todd McFarlane“Crec que Peter és el personatge de ficció que crea més empatia, almenys en el món del còmic”, diu Stan Lee en una entrevista. “Vaig pensar en crear un heroi adolescent, fent que la seva vida no fos perfecta. Molts lectors podrien identificar-se amb ell. Era una espècie d’inadaptat abans de convertir-se en Spider-Man, però era un inadaptat intel·ligent”.

Ningú apreciava Peter Parker qui, a més de la seva lluita contra el crim, havia de fer front als mateixos problemes que té qualsevol persona: l’amor, el rebuig, les males condicions laborals, la responsabilitat… De fet, en molts dels còmics amb guió de Stan Lee, Spider-Man/Parker veu la resta de ciutadans amb certa enveja, ja que no tenen que portar la seva càrrega.

Spider-man vs. ElectroAl còmic ‘¡Y entonces llegó Electro!’ d’Stan Lee, John Romita i Jim Mooney, Parker, trist i abatut, descriu els seus problemes quotidians amb un seguit de preguntes: “Quan tardaran el capità Stacy i Joe Robertson en endevinar la meva identitat secreta?”; “No puc seguir vivint amb Harry Osborn si ell paga la major part del lloguer, però, què puc fer sinó?”; “És just esperar que Gwen Stacy m’estimi… quan no sóc capaç de dir-li qui sóc realment?”; “Com podré pagar els meus deutes?”; “Per què no puc portar-me bé amb gent normal com en Flash Thompson”…. Dubtes i incerteses que difícilment podrien aparèixer en un còmic de Batman.

Aquests trets de la seva personalitat –amb l’important repertori d’enemics-, han fet que al llarg d’aquests més de 50 anys, l’home aranya s’hagi convertit en el personatge més important i popular de Marvel Comics.

Spider-man a la gran pantalla

En total s’han fet vuit pel·lícules sobre l’home aranya en els darrers 37 anys, tenint en compte la que ara s’estrena; i es preveu que la saga continuï. La primera en arribar a la gran pantalla va ser l’any 1977 protagonitzada per Nicholas Hammod en la pell de Spider-Man, que lluita per aturar una xarxa de lladres de bancs a Nova York. La màgia de la pel·lícula es troba en la nostàlgia d’aquest experiment que aguanta molt malament el pas dels anys.

Encara vindrien dues pel·lícules més d’aquesta saga, però en aquest cas tv-movies: ‘Spider-Man Strikes Back’ (1978) amb l’enfrontament de l’home aranya contra traficants d’armes nuclears, i ‘Spider-Man: The Dragon’s Challenge’ (1979), que portarà el superheroi en un viatge fins a Hong Kong.

L’Spider-man de Maguire i Raimi

Tobey Maguire com a Spider-manPosteriorment, i fa només 12 anys, es va estrenar una nova trilogia sobre Spider-Man, amb Tobey Maguire en la pell de l’home aranya i dirigida per Sam Raimi. La primera d’elles va enfrontar a Spider-Man amb el Duende Verde (William Dafoe). La pel·lícula, que explicava els orígens de Spider-Man, va tenir una gran acollida, igual que la seva segona part, de l’any 2004 –fins i tot superior a la primera-. En aquesta, el superheroi s’enfronta a un dels malvats més clàssics dels còmics: el doctor Otto Octavius (Alfred Molina) i els seus tentacles, que tenen vida pròpia.

‘Spider-Man3’ (2007) va disminuir clarament el nivell de les altres dues, tot i que els súper dolents escollits eren l’espectacular home d’arena i el vestit negre de l’home aranya. De fet, el film compta amb algunes escenes amb un Peter Parker més agressiu i enfadat amb tocs d’humor que provoquen vergonya aliena. ‘Spider-Man 4’ finalment no es va arribar a rodar a causa de problemes amb el guió i amb els terminis d’entrega.

‘The Amazing Spider-man’, el reinici

The Amazing Spider-man 2Sony, sorprenentment, va posar en marxa una nova saga de pel·lícules amb nou director i nou actor protagonista, el jove Andrew Garfield. La història començaria de nou desde zero. A diferència de l’anterior, ‘The Amazing Spider-Man’ mostra un Peter Parker menys marginat social que l’anterior, al temps que indaga més en el passat dels pares de Parker (una autèntica novetat en l’univers Spider-Man) i canvia Mary Jane per Gwen Stacy. Més espectacular que les seves predecessores, ‘The Amazing Spider-Man’ va tenir com a principal rival al Lagarto.

‘The Amazing Spider-Man 2: El Poder de Electro’ de Mark Webb arriba als cinemes amb un nou vestit de l’home aranya, més similar al dels còmics, i amb un seguit d’enemics del més espectaculars: Electro (Jamie Foxx), Rhino (Paul Giamatti) i Duende Verde (DaneDeHann). “En la pel·lícula anterior”, explica a Fotogramas Tolmach, productor del film, “Peter havia decidit tenir-ho tot: ser Spider-Man i aconseguir a la noia, però la vida no és així i haurà d’escollir. El temps és un tema important al film. És un luxe que no tens per sempre i t’obliga a prendre decisions”.

Alguns còmics del trepamurs

Spider-man PaniniLa nova pel·lícula de Spider-Man no s’ha basat en cap còmic en concret del superheroi. Panini Comics, que edita i publica a Espanya els còmics de Marvel, publica ara els primers i històrics còmics de l’home aranya de 1962 sota el nom ‘Marvel Gold. El Asombroso Spiderman: ¡Poder y responsabilidad!’. La millor forma de conèixer els inicis del personatges i com el van concebre Stan Lee i Steve Ditko. Al juny Panini Comics publicarà el segon ‘Marvel Gold. El Asombroso Spiderman: ¡Si éste es mi destino…!’.

A més d’aquests, l’editorial també traurà a la llum un col·leccionable que constarà de sis volums que es distribuiran durant els mesos d’abril, maig i juny i s’inclouran les històries creades per Todd McFarlane i Eric Larsen. Una sèrie que va tenir un gran èxit al mercat nord-americà.

Altres còmics imprescindibles de l’home aranya, més enllà dels signats per Stan Lee dels 60, són l’espectacular ‘Un Día Más’ amb guió de J. Michael Stracynski i dibuix de Joe Quesada; ‘Vuelta a casa’, també amb guió d’Straczynski, i el més recent renovat univers del personatge sota el nom ‘Ultimate Spider-Man’ amb guió de Brian Michael Bendis i dibuix de Mark Bagley.

 

 

the author

Pere Francesch (Montbrió del Camp, 1981) és periodista. Actualment és redactor de la secció de Cultura a l'ACN, especialitzat en cinema i teatre, i de la revista de música on line Muzikalia. Ha treballat anteriorment en altres mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, el Diari de Notícies d'Àlaba i el Diari de Tarragona i s'ha format en el terreny del guió cinematogràfic a l'escola Estudiodecine de Barcelona.

No comments yet.

HAVE SOMETHING TO SAY?