Tot el guió de ‘Django Desencadenado’, en còmic

 

Fa dos anys Quentin Tarantino va estrenar l’imprescindible western ‘Django Desencadenado’ per la qual va aconseguir dos Oscar, al millor guió i millor actor secundari per l’espectacular Christoph Waltz. Una història de venjança protagonitzada per un original caçarecompenses i un esclau negre que vol rescatar la seva dona Broomhilda i obtenir l’anhelada venjança d’aquells que els van torturar.

La pel·lícula dura gairebé tres hores, però Tarantino va haver de retallar part del seu guió. La versió completa d’aquell text s’ha materialitzat en un còmic editat per Planeta DeAgostini Cómics. Com destaca l’editorial, ‘Django Desencadenado’ “insufla vida a la visió completa i sense talls que Quentin Tarantino va imaginar per l’odissea de Django”. L’escriptor i director de cinema Reginald Hudlin ha estat l’encarregat de fer l’adaptació il·lustrada per dibuixants de la talla de R.M. Guéra, DenysCowan i Jason Latour.

quentin tarantino a django desencadenado

Quentin Tarantino a ‘Django Desencadenado’

Tarantino assenyala en el prefaci del còmic que ‘Django Desencadenado’ és “un enorme western èpic”. “Quan escrius guions tan enormes i èpics com el d’aquest film, o el de ‘Kill Bill’, hi ha molt material que no arriba a aparèixer a la pel·lícula ja que els textos són gegantescos de ‘coll…ns’. Si rodés tot el que apareix als guions sortirien pel·lícules de quatre hores. Així que sempre li dono voltes al tema d’estar constantment canviant i emmotllant aquesta gran peça literària que és el guió, perquè encaixi en el metratge”, confessa el director.

Tarantino admet sentir-se atrapat pel fet d’haver de readaptar les seves pel·lícules dia a dia. D’aquí l’interessant del còmic ‘Django Desencadenado’ en el qual hi ha tot el guió: “Aquest còmic és literalment el primer esborrany del guió. Tot el material que no va arribar a aparèixer a la pel·lícula es troba en la història relatada en aquestes vinyetes”.

vinyeta esclaus django desencadenado

De fet, Tarantino va anunciar recentment en una conferència a Canes que està estudiant realitzar una mini sèrie d’unes quatre hores de duració sobre ‘Django Desencadenado’ que reculli els més de 90 minuts eliminats del guió.

Semblances i diferències

La novel·la gràfica s’assimila molt al què és el film fins i tot en la caracterització dels personatges, tot i que no són idèntics al 100%. El còmic permet fer encara més violentes algunes escenes com per exemple quan uns gossos ataquen a D’Artagnan, un esclau i lluitador negre que intenta escapar del seu amo, o les tortures que efectuen els germans Brittle a Django i Hilda.

imatge còmic 'Django Desencadenado'O una altra que no apareix al llargmetratge: quan Django mata a un grup de persones abans de cobrar-se la venjança final. Al còmic fa servir una destral i un martell per colpejar-los enmig d’unes vinyetes que desprenen molta sang.

Tot i això, Tarantino no es queda curt i aconsegueix en les escenes sanguinolentes, que gairebé esquitxen l’espectador, ser més intens del que és el còmic.

De fet, una de les escenes més violentes del film de Tarantino no està recollida al còmic i és el tiroteig protagonitzat per Django després que Shultz matés a Candie.

Però quines són les escenes que inclou el còmic i que no apareixen a la pel·lícula? Algunes d’elles són comentaris i extensions del mateix guió. Destaquen per damunt de la resta, la història de com Broomhilda, l’esposa de Django, va acabar en mans de monsieur Candie després que el seu darrer amo i amant se la jugués a les cartes.

Samuel L. Jackson a 'Django Desencadenado'

Altres escenes destacades incloses al còmic són la recreació de la llegenda alemanya de Broomhilda que el bon doctor King Shultz li explica a Django; l’assassinat indiscriminat de dos ‘mandingos’ a Candieland i la més que tensa conversa que tenen Django i el vell Stephen (Samuel L. Jackson), criat de monsieur Candie.

Així mateix, hi ha alguns canvis en com es desenvolupa el desenllaç de la història.

Tarantino i els còmics

portada de Lady SnowbloodQuentin Tarantino és un gran fan dels còmics. Ho va deixar ben clar en la conversa final entre Bill i Beatrix Kiddo (o la Mamba Negra) a ‘Kill Bill 2’, quan ell li fa una teoria sobre els superherois i els seus poders. Bill reflexiona sobre la crítica que fa Superman a la humanitat al posar-se a la pell del dèbil i dubtós Clark Kent.

‘Kill Bill’ es basa en el manga ‘Lady Snowblood’ escrit per Kazuo Koike i il·lustrat per Kazuo Kamikura publicat als inicis del 70 i del que a l’any 1973 se’n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Toshiya Fujita. Una història 100% Tarantino amb la venjança com a eix principal i motor de la protagonista.

També és impossible no recordar l’escena d’animació de ‘Kill Bill’ basada en el manga japonès on s’explica els inicis sanguinaris i traumàtics de la petita O-Ren Ishii, qui seria membre de l’Escuadrón Asesino Víbora Letal i després lideraria els 88 Maníacs.

Tarantino al llarg de la seva carrera ha inclòs en els seus treballs múltiples referències als còmics (com per exemple situar a John Travolta a ‘Pulp Fiction’ llegint al lavabo el clàssic còmic dels 60 ‘Modesty Blaise’) i ha participat en l’adaptació cinematogràfica d’una de les novel·les gràfiques més importants com és ‘Sin City’ de Frank Miller. En la pel·lícula va dirigir la trepidant escena protagonitzada per Clive Owen i Benicio del Toro, que es troben dins d’un cotxe.

Tarantino també explica, en el pròleg del còmic de ‘Django Desencadenado’, que li agraden especialment els còmics de l’Oest: “Vaig créixer llegint les aventures de Kid Colt Outlaw, Tomahawk, The Rawhide Kid, Bat Lash i sobre tot Yang o Gunhawks (…)”. També fa referència a les adaptacions al còmic que va fer el segell Gold Key a partir de pel·lícules populars i sèries de televisió consagrades a l’Oest. “Precisament amb l’esperit d’aquesta literatura historietística cinematogràfica us presento ara ‘Django Desencadenado'”.

Imprescindible pels fans de Tarantino i pels lectors de còmics.

 

 

the author

Pere Francesch (Montbrió del Camp, 1981) és periodista. Actualment és redactor de la secció de Cultura a l'ACN, especialitzat en cinema i teatre, i de la revista de música on line Muzikalia. Ha treballat anteriorment en altres mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, el Diari de Notícies d'Àlaba i el Diari de Tarragona i s'ha format en el terreny del guió cinematogràfic a l'escola Estudiodecine de Barcelona.

No comments yet.

HAVE SOMETHING TO SAY?