Crear un univers, amb el seu passat, el seu present i el seu futur, les seves llegendes, les seves arrels, els seus pecats, els seus èxits… D’aquesta forma es construeixen les grans històries. Això és el que va aconseguir JRR Tolkien amb tot el món al voltant de la Terra Mitjana o George RR Martin amb “Cançó de Gel i Foc”. I això és el que també vol aconseguir Guillermo del Toro amb ‘Pacific Rim’.
El director mexicà tenia molt clar que aquesta història de robots controlats per humans que lluiten contra Kaiju no acabaria amb una pel·lícula cinematogràfica, sinó que aniria més enllà. Una mostra n’és el còmic, publicat per Aleta, “Pacific Rim. Año Cero”, escrit pel mateix guionista del film, Travis Beacham, amb la supervisió de Del Toro, i dibuixat per Sean Chen, YvelGuichet, Pericles Junior, Chris Batista i Geoff Shaw.
Descobrint els Jaegers i els Kaijus
Guillermo del Toro va estrenar el 2013 ‘Pacific Rim’, una pel·lícula que narra la lluita entre els robots Jaeger i unes enormes bèsties disposades a destruir el món i acabar amb la raça humana.
El film, una superproducció d’aventures de grans dimensions, era el somni de tot fan de les sagues de robots i més en concret dels seguidors de Mazinger Z que es veuen de moment privats que arribin a la gran pantalla les aventures de Koji Kabuto.
La pel·lícula arrenca l’any 2020 amb la fatídica batalla dels germans Yanci Becket (Diego Klattenhoff) i Raleigh Becket (Charlie Hunnam), que piloten el jaeger Dipsy Danger.
‘Pacific Rim’ fa un salt en el temps després del combat i se situa a l’any 2025, quan els governs abandonen el projecte Jaeger i prefereixen invertir en muralles per defensar-se, mentre uns Kaiju cada vegada més poderosos van destruint els enormes robots que queden.
“Pacific Rim. Año Cero”
El còmic de Beacham se situa un any abans, el 2024, però fa molts salts al passat amb l’excusa que la periodista Naomi Sokolov fa entrevistes per conèixer els moments claus de l’univers de ‘Pacific Rim’. D’aquesta forma, gràcies a aquestes entrevistes s’explica el primer dia en què va aparèixer un Kaiju, el que ells anomenen ‘El dia K’, el 10 d’agost de 2013 a San Francisco.
Tendo Choi, qui apareix a la pel·lícula, ho explica a la periodista: “Me gustaría decirle que me tomé un momento para disfrutar de lo maravillosa que parecía la ciudad aquella mañana… pero no lo hice… No sabía que sería mi última oportunidad. Dicen que se oyó a docenas de kilómetros a la redonda… fue el sonido más alto que había oído jamás. El sonido del fin del mundo”.
El text està acompanyat per la terrible escena del caos que genera el primer Kaiju. Un capítol que també explica la mort de la germana del Marshall Pentecost, un dels personatges claus del film.
Altres moments transcendentals en la història de ‘Pacific Rim’, que s’expliquen al llibre, són la creació dels robots que hauran de lluitar contra els Jaeger: “Lo llamé Jaeger, el cazador asesino de lobos, matador de dragones. Mítico. Desafiante”. En aquest procés, s’explica la decisió d’incorporar dues persones connectades per conduir el Jaeger i l’aparició dels dos germans que apareixerien a l’inici del film: Raleigh i Yanci Beckett, els conductors del gairebé invencible Dipsy Danger.
Aquests són els principals punts que t’ofereix una novel·la gràfica que serveix per acompanyar la pel·lícula i que té d’especial que fa més gran l’univers del film, en crea un passat, un quan i un per què. Com explica el seu guionista Travis Beacham: El còmic “sirve como un preludio, como un acompañamiento a la historia. Nos brinda la oportunidad de profundizar más en el mundo de ‘Pacific Rim’ (…)”.
Molt més ‘Pacífic Rim’
Aquest, però, no és el punt i final. Hi haurà més còmics, una sèrie animada sobre els cadets que condueixen els Jaeger i, com ha anunciat el mateix Guillermo del Toro, una segona part del llargmetratge que s’estrenarà el 2017.
El director mexicà, en declaracions a The Wall Street Journal, no va voler revelar en excés en què consistirà la nova pel·lícula que s’estrenarà en tres anys. Tot i això, va avançar que al final de ‘Pacific Rim 2’ la gent sentirà que les dues tenen entitat pròpia: “Són molts diferents una de l’altra, tot i que amb sort mostraran el mateix tipus d’espectacle gegant i alegre. Però el to de les dues pel·lícules serà molt diferent”.
